O com el porro es pot convertir en el protagonista

La seva dolçor i sotilesa pot captivar a hom tot i que moltes vegades passa desapercebut, o com una hortalissa secundaria però al seu interior amaga un gust més subtil que les seves germanes més conegudes, les cebes tot i que amb un caràcter més dolç i dèbil.

Els porro, originari de Mesopotàmia i ric en hidrats de carboni de cadena llarga que li confereixen una textura melosa i delicada un cop cuinats té altres utilitats a part de guisats, sopes i cremes, els porros es poden utilitzar de moltes maneres, bullits, a la brasa, fregits o en amanida com és el cas que avui ens ocupa. Una amanida de porro amb un bon pernil i uns germinats amb aromes a torrats i regust amarg que li acaben de proporcionar al plat la delicadesa que es mereix.

Que necessitem?

Porro

Pernil, estireu-vos una mica que un bon pernil marcarà la diferencia entre un bon plat i un plat excel·lent :P

Germinats variats (jo he utilitzar ruca i Ghoa cress)

Oli, sal, vinagre de Mòdena, pebre de molinet


En una olla posem a escalfar aigua acompanyada d’una bona dosis de sal. Un cop comenci el bombolleig, afegim el porro lliure de part verda i arrels, net i polit. Ho deixem coure uns 20 minuts a la vora del foc fins que siguin tendres.

Preparem una vinagreta en la que deixarem reposar els porros una vegada cuit i escorreguts durant una estoneta. Els escorrem bé en paper absorbent i els presentem en un plat amb uns talls de pernil, uns germinats i un raig de vinagreta.



Martí

PS: La recepta le extret del bloc David de Jorge & Co.

Caminante no hay comino
sino estelas en la mar...




Les coses no sempre surten com un espera i, avui ha sigut un d’aquests dies.

A mitja tarda he anat a buscar quatre cosetes que necessitava per fer unes broquetes amb una salsa de menta i comí, pensava que seria genial i original.

Amb tot el meu amor he tallat a daus la carn, he netejat amb cura uns xampinyons i el pebrot mentre ja anava muntant les broquetes. Uns minuts a la planxa a tot drap amb unes gotes d’oli i fora, paper absorbent i ja a presentar el plat. Col·loco 4 broquetes ben mones en el plat i ho rego amb una picada d’oli, menta fresca i comí amb la idea de fer les fotos de rigor. Un cop acabada la sessió, m’assec i em poso la primera broqueta a la boca i sorpresa, un gust gens clar ni gratificant m’envaeix la boca, la combinació d’ingredients no és bona o no està suficientment treballada...


Faré més proves amb comí, per que no unes fruites de temporada amb comí torrat per sobre? :)


Martí

Són les galetes més genials que he trobat per a fer regals, senzilles de fer, divertides i, molt originals!
Fa uns dies amb en Joel ens vam entretenir tota una tarda a fer galetes, moltes galetes i el resultat força satisfactori, no?

La decoració que porten al capdamunt és un royal icing, una decoració força típica americana (per fer galetes de Nadal per exemple) feta a base de clara d’ou, sucre i colorant.

Podeu fer regals originals, casolans i 100% personalitzables amb formes, gustos, colors, ...

Per fer unes 70 galetes necessitem:

Per la massa:

450grms de farina fluixa

Un pols de sal

2 ous

240grms de sucre

225grms de mantega

Dues culleretes d’essència de vainilla
Per la decoració:

200grms de sucre llustre

2 clares d’ou

Colorants alimentaris al gust

Elaboració:

Per la massa: Fem la mantega pomada, afegim el sucre i remenem fins a obtenir una massa esponjosa i uniforme. Afegim els ous i la essència, homogeneïtzem.

En un bol a part tamisem la farina i la sal. Ho anem afegint a l’altre bol mentre ho amassem tot. Un cop tinguem una massa flexible, la emboliquem amb paper film i la deixem reposar una hora a la nevera.

Un cop hagi passat una hora, estirem la massa en una superfície enfarinada amb l’ajuda d’un corró fins tenir un gruix de 3-5 mil•límetres. Amb uns tallapastes tallem totes les formes que vulguem. Enfornem les galetes uns 15 minuts a 170ºC.

Pel royal icing, muntem les clares a punt de neu i afegim el sucre amb compte. Un cop ben homogeneïtzat, afegim colorant al gust, col·loquem la pasta en una manega pastissera i comencem a decorar els galetes (un cop siguin fredes) i deixem eixugar bé (jo ho vaig deixar tota la nit).

Aquest royal icing el podem aplicar, per que no, a una base de cupcake.

Avui us deixo amb el genial tema Guns of Navarone, del genial grup The Skatalites:

Avui, he fet una d’aquelles receptes que tenia a la fabulosa llista de receptes que tot blocaire té, uns cupcakes amb un frosting de vainilla!

És una d’aquestes menges típiques dels americans que de base són semblants a una magdalena (tot i que porten mantega i acostumen a estar aromatitzades amb vainilla) però sempre van cobertes de cremes, pastes i altres dolços.

La recepta que he seguit és la que va penjar el Pintxo a Directo al Paladar. Al no trobar essència de coco l’he substituït per essència de vainilla així que la cosa ha quedat com un cupcake de vainilla (i no de coco).

Ingredients per unes 10 unitats:

Per la massa:

200 grms de sucre

140 grms de mantega pomada

2 ous

Una baina de vainilla

Un polsim de sal

150ml de llet

230grms de farina

1 culleradeta i mitja d’impulsor


Pel frosting:

150grms de mantega pomada

200grms de sucre llustre

Dus culleradetes d’essència de vainilla

Dos cullerades de llet


Elaboració de la massa:

En un bol barregem la mantega amb el sucre fins tenir una massa homogènia i esponjosa. Afegim, un a un, els dos ous i ho reservem. Extraiem les llavors de la vainilla obrint-la longitudinalment i rascant amb un ganivet petit. Portem a ebullició la llet, les llavors i la baina i deixem refredar. En un altre bol, tamisem la farina, el llevat i la sal i ho barregem.

Anem afegint poc a poc la mescla de la farina, llevat i sal a la de la mantega, sucre i ou. Un cop ben homogeneïtzat, afegim la llet prèviament colada.

Col·loquem la barreja en una manega pastissera i omplim els motlles de magdalena ¾ parts (aquí és recomanable posar els papers a dins de motlles de muffins per evitar que s’obrin i/o es deformin). Enfornem uns 25 minuts amb el forn prèviament escalfat a 170ºC.


Pel frosting:

Barregem tots els ingredients fins a obtenir una crema suau i homogènia, col•loquem en una manega pastissera i reservem a la nevera.


Un cop els cupckaes siguin freds, posem el frosting per sobre en forma d’espiral, decorem, si volem amb sucre de colors, xocolata ratllada, ...



Martí

Mai havia provat els xampinyons farcits (coses de la vida) i vaig decidir a fer-ne a casa a veure que tal. Així que divendres a cosa de dos quarts de 8 vaig sortir corrents a comprar el material, amb 20 minuts tenia els xampis perfectes per fer les fotos!

Per fer uns 8 xampinyons necessitem:

- 8 Xampinyons macots
- Una ceba tendre mitjana
- 30 grms de pernil (un tall)
- Un grapadet de pinyons
- Una mica de vi blanc
- Una mica d’oli


Tallem la ceba petitona (no massa tampoc) i la comencem a enrossir en una paella amb un raig d’oli i tapada. Netegem els xampinyons i els hi treiem el peu tot entrant una mica dins del barret del xampi (per poder posar-hi el farcit). Piquem els peus ben petits, igual que el tall de pernil i ho reservem.

Un cop la ceba està quasi transparent afegim el pernil, el xampinyó picat i els pinyons i ho deixem coure sense pressa amb una mica de vi blanc. Quan el sofregit estigui ben cuit i sec ho retirem del foc i amb l’ajuda d’una cullera farcim tots els barrets dels xampinyons. Posem els xampinyons farcits en una paella amb dues gotes d’oli i de vi blanc, tapem i deixem coure a foc lent fins que els xampinyons siguin tendres. Retirem del foc, reservem els xampinyons en paper absorbent i ho servim.


Aquesta recepta és pot maridar, per exemple, amb una mica de Rauxa:




Martí

Un sopar senzill, ràpid i bastant lleuger, aquesta trobo que és una bona definició del cous cous amb pollastre i verdures al curri que vaig sopar ahir.

Com la majoria de receptes que penjo, aquesta accepta molts canvis, us proposo la meva versió:

Ingredients per a 2:

75gr de pastanaga

75gr de carbassó

75gr de xampinyó

Un Pit de pollastre (250gr)

400ml de caldo de verdures

100gr de sèmola de blat

Una cullerada de cafè de curri

Oli d’oliva

Elaboració:

Comencem netejant les verdures i tallem el carbassó i la pastanaga a daus de 5mm. El xampinyó el tallem a la mines primes. Obrim el pit de pollastre i el tallem a tires.

En una paella amb un raig d’oli ofeguem la pastanaga a foc suau, quan sigui mig cuita, afegim el carbassó i quan estiguin quasi cuits, afegim els xampinyons i les tires de pollastre, juntament amb 100ml de caldo de verdures. Ho deixem coure fins que el pollastre sigui cuit i s’hagi evaporat una mica el líquid. Afegim una cullerada de cafè de curri, remenem i reservem.

En un cassó a part, fem bullir la resta de caldo i, quan bulli afegim el couscous, ho apartem del foc i ho deixem 5 minuts tapat.

Sols ens queda barrejar les verdures, el pollastre i la sèmola.



Bon profit


Martí